|
fragilitat i la robustesa, la complexitat i la simplicitat i a l’hora també una estranya sensació de felicitat " by Marina Font |
|
| Quan
l’Àngel em va demanar que fes aquest escrit, se’m va posar la pell
de
gallina i en la meva cara van aparèixer tots els colors de la gamma del vermell. Jo? Escriure sobre la meva aventura amb l’Stick? I qui sóc jo? Em vaig sentir tant perduda i desorientada – algun cop ho deixem d’estar?-. Vaig valorar i apreciar molt el seu gest i per això em vaig animar a fer algunes línies sobre “algo” que forma ja part de mi mateixa. Vaig començar als 18 anys a tocar la guitarra elèctrica fent algunes classes , abans havia tocat la guitarra espanyola ; vaig estar fent un parell d’anys classes fins que em vaig cansar de que em diguéssim com i què havia de tocar. Un parell d’anys més tard em vaig regalar un baix. Era com si trobés que la guitarra fos incompleta, buscava una altra sonoritat, tot i que no la vaig explorar gaire... al 2004 vaig veure per primer cop un Stick, en un concert que va fer King Crimson a Barcelona. Vaig quedar-me al·lucinada amb l’instrument. No sabia què era, ni com es deia ni res. El tornar del concert vaig buscar informació i xafardejar per internet. En aquell moment no em vaig plantejar tocar aquest instrument, no l’entenia i tot era una qüestió de curiositat. No sabia que existia l’Stick Center de Barcelona. Potser en aquell moment no em vaig sentir capaç de poder tocar-lo. Tres anys més tard, vaig decidir provar-ho, però per coses de la vida, havia de passar un temps fora de Barcelona per estudis, però de totes maneres vaig contactar amb Guillermo Cides (Stick Center a Barcelona), per saber si a la tornada podia tenir la possibilitat de fer algunes classes. Dit i fet, a la tornada de la meva estança per les europes, vaig començar a fer classes. Recordo el primer contacte amb l’Stick, uf... la fragilitat i la robustesa, la complexitat i la simplicitat i a l’hora també una estranya sensació de felicitat, de trobar o retrobar allò desconegut dins meu. Potser una certa màgia – hi és?-. Tot està en tot, i en el tot, res. Tot i res té una màgia que t’atrapa (una cosa no exclusiva amb l’Stick), però en el meu cas, alguna cosa em va despertar i em va enganxar. No sabria com expressar-ho amb paraules exactes, però crec que qualsevol persona que pugui sentir i expressar el que és a través d’alguna cosa ho pot arribar a entendre. Recordo que algú em va dir: “you are crazy, because you play the Stick... it’s something that is related”. Jajaja! No se si és una qüestió de bogeria o de màxima lucidesa, però sigui el que sigui crec que he trobat un lloc, el meu lloc, que durarà el que durarà, fins que el llibre s’acabi o fins que el moment ho mani. Ara tot just comença la meva “feina”, dedicada a mi (potser sembla una visió narcisista, però crec en el sentit de fer música per un mateix i poder compartir-ho amb la gent – que li agradarà o no, qüestió de gustos i tendències-). Espero que us agradin aquests petits trossos o parts de mi.. o no. No puc dir massa doncs tot just acabo de prendre el vol, però tinc ganes de disfrutar-ho. Per acabar amb aquesta reflexió filofòfica-musical, també explicar el primer cop que vaig pujar en un escenari amb l’Stick, fent un parell de col·laboracions amb el Guillermo. El que va ser aquesta “posta en escena”, aquesta “exposició”, per a mi és inexplicable; un gran repte personal. M’ho vaig passar molt bé. Agraeixo molt la seva invitació i confiança, i el poder compartir l’escenari i els dies amb tota la gent del festival. Recordo somrient la frase que em va caure just quan es va acabar el concert i la cançó, entre mig de corredisses i muntar i desmuntar: “Bienvenida al mundo del Stick”, i em quedo amb el carinyós nom que la Linda m’ha ficat: Little Stickista...... I tu què en penses? Gràcies Marina es la primera
stickista catalana y española. Doble hazaña de hemeroteca.
No he perdido la ocasión para proponerle me escriba una colaboración . Gràcies
Marina !
|
|
 |
 |
 |
